Sergi Belbel adapta un clàssic de Samuel Beckett molt oportú pels temps que vivim
Confinats dins d’una habitació amb dues finestres que els connecten a un exterior sense vida, Hamm, un invàlid cec, i Clov, el seu servent, un home coix i hiperactiu, passen el temps i discuteixen. Nagg i Nell, vells progenitors de Hamm, que viuen dins de dos cubells d’escombraries, els acompanyen. Malgrat les adversitats, tot plegat és “un pur joc en què no es parla d’enigmes i de solucions”, perquè “per a les coses importants, ja hi ha les universitats, les esglésies i els cafès.” I Final de partida és teatre.
Sergi Belbel torna a Samuel Beckett amb un text que adquireix un nou significat a partir de l’experiència viscuda pel món després de l’esclat de la pandèmia el 2020. Un alè postapocalíptic —escrit en una Europa que comença a oblidar la devastació de la Segona Guerra Mundial— per a una obra que, juntament amb Els dies feliços i Esperant Godot, del mateix autor, s’ha convertit en un indiscutible clàssic del teatre contemporani. Ara, puja un altre cop a l’escenari amb un repartiment d’intèrprets catalans estel·lar, encapçalat per Jordi Boixaderas, que ha tornat als escenaris després d’una llarga absència, i Jordi Bosch, en els papers de l’amo Hamm i el seu servent Clov, respectivament.
|