El cos més bonic que s'haurà trobat mai...

Pere Arquillué protagonitza aquest monòleg a set veus sobre un petit poble i els seus secrets

El cos d’un jove de disset anys apareix mort, vestit únicament amb un banyador vermell i unes vambes d’esport al mig d’un camp de farratge. La troballa d’aquest cadàver inicia aquest text per a un únic intèrpret que a través de diverses veus, com si es tractés d’un ritual d’exorcisme, ens endinsarà en aquest esdeveniment i en el bellíssim paisatge rural d’un petit poble on, aparentment, mai no passa res. Coneixerem alguns del habitants, els secrets que s’hi amaguen i, sobretot, la figura del pare del mort, en Ramis, que va morir fa una dècada i esdevé una peça crucial en aquest Rashomon.

El cos més bonic que s’haurà trobat mai en aquest lloc va rebre el passat 2020 el Premi Born. Josep Maria Miró es converteix en el primer autor que obté en tres ocasions el prestigiós guardó creat el 1970. El 2009 el va rebre per La dona que perdia tots els avions i el 2011 per El principi d’Arquímedes. El cos més bonic… forma part del Tríptic de l’epifania,  integrat per tres textos per a un únic intèrpret.

• Premi de la Crítica a millor text (Josep Maria Miró)
• Premi de la Crítica a millor actor principal (Pere Arquillué)

Fitxa tècnica

Autoria: Josep Maria Miró // Direcció, disseny de llums, escenografia i composició musical: Xavier Albertí // Ajudant de direcció: Roger Vila // Intèrpret: Pere Arquillué // Cap tècnic i tècnic de llums: Toni Ubach // Tècnic de so: Uriel Ireland // Músics: Quim Reixach, Sergi Llopart, Carles Llopart i Quirze Egea // Producció executiva i regidoria: Nuri Santaló i Marta Colell // Direcció de producció: Josep Domènech // Producció: Temporada Alta (Coproducció amb Teatre Romea)