Manyac, manyac

ManyacManyac, manyac és un monòleg implacable fet a base de pedaços esquinçats de la  memòria que posa paraules a moltes veus. Les veus dels personatges que el  protagonista evoca, o imagina, enmig de les “experiències” que comparteix amb el seu  inseparable amic Marcel. Jocs innocents i perversos. El descobriment del món dels  adults, sotjat, pressentit, temut. La incomprensió dels horrors i de les mentides del  món. Un recorregut per carrerons, places, patis i descampats. De la carnisseria a l’església, de l’escola al cementiri. Tot un món. Por, humor, mort. Desolació.

 Manyac, Manyac, de Pere Puig, director de la Sala La Planeta, es va estrenar l’octubre passat  dins del Festival Temporada Alta. És una adaptació de l’obra ‘Enfantillages’, del dramaturg francès Raymond Cousse. El muntatge, amb ecos llunyans de Beckett i Ionesco, explica una història a estones, hilarant i en d’altres, terriblement cruel sobre la infantesa. Pep Vila, únic intèrpret de l’espectacle, encarna a un home vestit de nen, o a un nen en un cos d’home en una col·lecció de postals de colors.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

thirteen + 7 =