L'Espai Ter aplegarà, per primer cop, la poesia musicada de Montserrat Abelló en l'acte central del centenari del seu naixement

L'Auditori Teatre Espai Ter acollirà el dissabte 7 de juliol l'acte central de l'Any Montserrat Abelló, commemoració impulsada des de la Institució de les Lletres Catalanes conjuntament amb els hereus de l’escriptora i la col·laboració de l'Ajuntament de Torroella de Montgrí, amb motiu del centenari del naixement de la poeta i traductora. Abelló va viure a Pals i va ser una activista literària molt estimada i arrelada al Baix Empordà i a Torroella de Montgrí. Aquesta vinculació i estima ha fet que des de l'Ajuntament i l'Espai Ter, així com des de diferents entitats i les llibreries locals, s'hagi promogut un treball en xarxa per organitzar un acte central transversal que posi de relleu les diferents dimensions de l'escriptora. La celebració s'articularà al voltant d'una nit de poesia i música, i d'una exposició sobre la seva trajectòria vital i literària. Nit de poesia i música L'espectacle, que porta per títol, «Al cor de Montserrat Abelló» (21 h, Espai Ter), ha estat concebut amb la voluntat de reunir, per primer cop, tots els artistes que han musicat la poesia de Montserrat Abelló i oferir al públic un espectacle global. La vetllada ens permetrà endinsar-nos en l’univers poètic de Montserrat Abelló des de diferents disciplines com la cançó, el ball, la música i la lectura de poemes, de la mà de cantants i artistes que han admirat i begut de la seva creació literària. A través de les mans i del llegat de la seva escriptura, Montserrat Abelló va traçar personalment ponts de diàleg amb les participants d'aquest concert-recital. Es tracta, doncs, d'un espectacle únic, que reunirà a Celeste Alías i David Mengual, Sílvia Bel, Esbart Sant Martí, Mariona Font, Meritxell Gené, Montserrat Massaguer i Montse Solà, Mariona Sagarra i Raül Costafreda, Anna Subirana, Mirna Vilasís i Xavi Múrcia. L'acte estarà presentat per la poeta Laia Noguera. L’acte comptarà amb l'assistència de la consellera de Cultural, Laurà Borràs, i dels fills d'Abellóa, Mireia i Miquel Bofill, que va ser senador i exdirector de l'Espai Ter. També hi assistiran l'alcalde, Josep Maria Rufí, i el regidor de l'Espai Ter, Josep Martinoy, entre d'altres autoritats i representants locals. L'acte ha comptat amb el suport d’Òmnium i la col·laboració de la Biblioteca Municipal Pere Blasi, Casa Pastors, Consorci per a la Normalització Lingüística, Museu de la Mediterrània, Llibreria El Cucut, Llibreria Elias, Llibreria i Papereria Elias i Xibeques del Cau. Exposició itinerant Per altra banda, des del dia 7 i fins al 31 de juliol, es podrà visitar al vestíbul de l'Espai Ter l'exposició «Montserrat Abelló. Visc i torno a reviure», creada per la Institució de les Lletres Catalanes i l'Institut Català de la Dona, on es fa un recorregut per la trajectòria vital i literària de la poeta i traductora. Amb motiu de l'exposició, l'entitat Xibeques del Cau, ha organitzat un seguit d'actes paral·lels. El primer tindrà lloc el divendres 6, a les 20 h, amb la inauguració de l’exposició, durant la qual es faran lectures de poesies a càrrec de les rapsodes Donasses acompanyades al piano de David Granato. Així mateix, el 13 de juliol, a les 20.30 h, a l'Auditori de Can Quintana, es farà una xerrada sobre la nova gramàtica catalana-Any Pompeu Fabra, a càrrec de Susanna Bautista, tècnica de l'Oficina de Català de Torroella de Montgrí. CNL de Girona. Finalment, el 27 de juny, a les 20.30 h, es farà la cloenda de l’exposició amb un recital de poesies de Montserrat Abelló, a càrrec de les rapsodes Donasses, acompanyades al piano de David Granato.   Poeta, traductora, catalanista i feminista Amb un edifici poètic conegut i reconegut –tant de creació pròpia com de recreació amb la traducció de poetes de llengua anglesa-, Montserrat Abelló i Soler (Tarragona, 1918 – Barcelona, 2014) és una de les veus indispensables en el panorama poètic català contemporani. Autora d’una dotzena de llibres, d’una trentena de títols traduïts i d’autotraduccions, Montserrat Abelló va viure la República, la Guerra i l’exili –com “unes vacances massa llargues” d’una vintena d’anys a Xile- i el retorn a Catalunya, l’any 1960, desitjosa de veure el seu país amb l’assoliment dels màxims drets socials, culturals i polítics. D’aquí arrenca, en primer lloc, la reivindicació feminista i, simultàniament, el seu catalanisme més ferm i cívic.